Dia impresionant per a la pràctica del ciclisme. Veníem de dies grisos i foscos però avui tots els gurus del temps donaven prediccions de sol i calor. Amb aquestes sortim cap al "pave" on ja ens esperava la resta de la colla, avui crec que 21 ciclo-turistes. Quan J.Delgado ja comença "vinga, vinga que ja és l'hora", a la Dolors li falta la seva companya però no passa res, ens atrapa de seguida.
Començem l'etapa a molt bon ritme. El Santi ve amb nosaltres per enganxar quan passin els de l'A i clar, al B, també hi ha nivell i no els anavem a deixar marxar així com així. L'Enric es fica de seguida i a la resta ens toca apretar les dents. Jo em quedo sol darrere de la Dolors i em costa atrapar-la. Hem passa un de l'A i agafa a la compi. A mi hem cacen cinc del meu grup i amb l'ajuda d'aquests podem enxampar a la Dolors i ja tots junts atrapem al grup A i arribem a Sant Sadurni. Arribem amb 27 de mitjana.
Reagrupació i a fer el Bedorc, el comencem tranquils fins que el presi posa la sisena marxa i veiem com desapareix, al primer "rampón" estava fent fotos i ja es veu com va de sobrat, el tio. Jo veig com hem passen el Grau i el Jordi, amb lo que apreto i no els dono caça. Per darrere meu hi va la Dolors, el Pere i el Javi que m'atrapen. Ja tots plegats apretem per a pillar-los i no s'escaqueja ningú, tots col·laborem però tècnicament només els agafa el Pere i la resta ens quedem a uns 30 metres.
Reagrupació i com un tir cap a la Masia, es mantenen els 27 de mitja. Ja al restaurant salutacions als "pata negra" i es produeix l’anècdota del dia. El presi que no té experiencia en el càrrec dóna notícies sense contrastar i es va carregant socis (-que crack!-)
.Tornem a la carretera la meitat del grup, l’altre meitat va per un altre camí. És el gen d’aquesta penya. Tranquils fins a la pujada d’Esparraguera. L’Enric apreta, l’Abel al seu costat, seguits de la presidenta i jo m’esforço per a poder explicar-ho, arribo una mica després però els veig coronar. Ja només queda baixar per Esparraguera per on pujaven al revés que nosaltres l’altre mitja taronja. És el gen de la penya que s’apropa l’hivern i s’instal·la. Ja veuras per a Castefa, quantes rutes sortiran, tantes com ciclistes. Jejeje. Bé, ja a les Carpes, res destacable. Ens passa un ciclista d’una altra penya i penso: “ai, ai, ai, la que es liarà”. Però el Vander li dóna uns copets a l’Enric i li diu que no entri. Per sort no caiem a la trampa. Ja fins a Martorell, amb 28 de mitja. Sou tots uns putos cracks. “ Colorín Colorao Pere Casao te ha tocao”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario